Introdueix la teva adreça electrònica:

Rebràs les últimes notícies al instant .

dijous, 21 de juliol del 2011

#9juliol: Nosaltres som el pilar d'aquesta terra

Autor: David Morgades

Dissabte 9 de juliol, una vegada més, vaig sumar-me a la multitud que tradicionalment es concentra quan hi ha una manifestació per demanar el dret a l'autodeterminació del nostre poble. Vaig cridar i gaudir d'una comunió catalanista formada per un bon grapat de patriotes  exultants revestits d'una monumentalitat de bones intencions  caminant per una de les artèries  de la ciutat comtal.

I és que el rovell de l'ou de tot plegat radica en la nostra comunitat i en les veus de les persones que alimenten viva la flama de l'independentisme català dia a dia. Els més descreguts o els unionistes rancis diran que érem quatre gats, que no érem representatius de res, que érem un colla d'extremistes  fent el ridícul per Barcelona per fer-nos veure. La veritat però, és que els rossega per dins veure com els pilars de la terra s'aguanten ferms i precisament això és el que se'ls menja literalment vius.

La dringadissa fàcil del descrèdit per amagar la realitat del país ja no cola, ja no desfigura la notícia ni entorpeix la bona marxa del creixement secessionista que cada vegada és fa més evident i més estès entre els catalans i catalanes. En els últims dies hem pogut veure com Omnium cultural reclamava la desobediència fiscal, com representants del parlament Europeu es començaven  a replantejar la conveniència de respectar les llengües de les nacions sense estat. L'olla no para de bullir i és en bona part gràcies a accions com la piuladissa del 9J i similars, a la feina de molts activistes independentistes,  d'entitats i associacions, de blocaires,  comentaristes….

La gent són els veritables pilars d'aquesta terra, els fonaments on es sustenta la identitat pròpia, el passat, present i futur d'un poble mil·lenari. Cap polític pot representar aquest sentiment, cap president pot transmetre un missatge igual, ningú més que els fills de Catalunya poden defensar l'alçament d'un poble cansat d'estar oprimit. Tan de bo el caràcter català continuí mantenint la virtut de la perseverança per poder acostar-nos cada vegada més a l'objectiu final, la llibertat.

dijous, 14 de juliol del 2011

El discurs que l'Ajuntament de Barcelona va intentar impedir el #9juliol

Ja podeu escoltar el discurs que l'Ajuntament de Barcelona va voler censurar en no donar permís a l'organització per disposar d'un escenari digne el dia 9 de juliol, data en què 45.000 independentistes van prendre el centre de Barcelona convocats per la societat civil des de les xarxes socials i van iniciar la primera acció de la revolució civil independentista que ens ha de dur a la llibertat.

#9Juliol: 'El poble ha convocat el poble'

Autor: Jordi Vàzquez

Dissabte 9 de juliol unes 35.000 persones es van manifestar a Barcelona sota el lema "Pel nostre futur:independència". Quan la marxa arribava a Pujades encara hi havia persones a Urquinaona. Les darreres setmanes m'he implicat personalment en l'organització d'aquesta manifestació i, entre altres coses, el blog se n'ha vist afectat. A canvi he conegut de nou, o aprofundit en el coneixement de persones de gran capacitat que et fan creure que això de la independència va de debò. Ara és moment de treure'n conclusions de la manifestació també personals i, per tant, subjectives:

1. Qui deia que aquesta manifestació no tenia una organització darrera tenia raó. Ha estat feta per persones anònimes representatives de si mateixes. Com diu, l'a2bcat el poble ha convocat al poble. En termes populars feta "amb una sabata i una espardenya" on en algunes reunions "plenàries" hi havia mitja dotzena de persones. Això li dona un gust de certa mítica.

2. Com poden una vintena de persones convocar desenes de milers?. Triant un bon motiu: la independència. Un bon moment: 1 any després d'una gran mobilització. Amb molt d'esforç i amb un element nou: internet.

3. La manifestació del #9Juliol és la primera manifestació independentista 2.0. Convocada gairebé de forma exclusiva per internet: twitter, facebook o blogs. I per això era un risc. No tenia predecents.

4. Els partits que hi han donat suport han demostrat generositat. Ho han fet amb recel. Amb la pregunta de "I qui està darrera?" sobrevolant però han donat suport. I el seu recel era normal per evitar manipulacions. ERC, SI, RCat i DCat han donat suport. Els tres darrers van, a més, complir l'acord de no dur pancarta pròpia. Els seus dirigents van marxar barrejats (com Agustí Benedito, per exemple) entre el poble. Quan un dirigent és incapaç de donar un pas en darrera alguna vegada no és un dirigent. És un egòlatra.

5. Ara o Mai ha estat l'entitat motor de la mobilització. Amb un esforç sobre humà dels seus integrants, amb una voluntat de ferro i una capacitat d'entesa amb parts diferents realment lloable. És una entitat què donarà que parlar. La voluntat de cercar el comú denominador és excel•lent per exemple encapçalant la marxa amb dues estelades, una amb estel blanc i una de vermell.

6. Fins el darrer moment s'ha negociat amb tothom però hi ha qui decididament ha optat, des de l'independentisme, per oposar-se a una manifestació independentista. No és Òmnium que no és independentista i pateix de subvencionitis. La Plataforma pel Dret a Decidir, Assemblea Nacional Catalana o CUP sí són exemples. Els dos primers perquè han optat per crear una capelleta macro cefàlica on la direcció actua sense base i els gurús ho són tot. A la CUP la situació és diferent. Algunes CUP locals (Tarragona, Collbató…) i Casals Independentistes (Sant Celoni…) han donat suport actiu. La direcció boicot actiu. I quan una organització no sap donar un pas en darrera amb l'excusa de que no controla no és una organització nacional sinó simplement partidista. No passa res però és bó que tothom hi reflexioni i en altres ocasions siguem més.

7. El paper de l'ajuntament ha estat delirant. L'orgull d'escoltar els doctors Barrera, Broggi o Domènec es va veure enterbolit per la ràbia de veure'ls pujar en un elevador a un camió diminut. L'ajuntament no va donar permís a fer un concert amb Brams, Catarsi i Lluís Oliva & Les Arbequines…on fos!. Tot emplaçament era acceptat. Després es va negar a deixar instal•lar un escenari on poguessin parlar tres personalitats que, com va dir Quim Masferrer, a qualsevol país se'ls escoltaria al Palau de la música o el liceu. I va negar-se a dir un lloc on aparcar els autocars. I va negar als Motards Independentistes d'anar amb les seves motos. Difícil legislatura es preveu a aquest ajuntament "a la valenciana". Aquesta organització va anar de bona fe. Altres no ho faran. I autoritat no és autoritarisme.

8. La comparativa amb el 10J era inevitable. I el #9Juliol volia denunciar que el 10J fou un fracàs. Aquella marxa, liderada per Montilla, fou convocada en realitat per PSOE, CiU, ERC o ICV. El motiu era protestar contra la retallada de l'estatut pel TC. Doncs un any després el partit que va dur el text al TC és el qui decideix els pressupostos de la Generalitat. I això és un fracàs col•lectiu que calia denunciar. La comparativa més real és amb els "indignats" que han rebut desenes de portades els darrers dies. Doncs bé, ahir es van omplir varies Places de Catalunya i vam demostrar que som molts més i que, mal organitzats, no creem ni un sol incident. I sobre el 10J, ja va dir l'Anna Arqué "No cal que sempre hi siguem tots, cal que tots hi siguem en una o altra vegada".

9. Hi ha qui diu ara que la manifestació no té cap més missatge enllà de la independència. Sense dubte va perdre's l'emotiva intervenció d'Heribert Barrera on va dir dues coses Claus. U, els partits independentistes han d'anar units coordinats. Dos, cal fer boicot a les institucions espanyoles. I això, de cara a les estatals ja anuncia el posicionament que tindrem alguns dels organitzadors. I veure marxar junts els independentistes de diferents partits que fa uns mesos s'insultaven fou una enorme satisfacció pels organitzadors.

En definitiva hi havia desenes de milers d'independentistes que volien sortir al carrer sense sigles. I un grup de persones van crear les condicions. No es tracta ara que la Plataforma 9J visqui de l'èxit com ha fet la PDD amb les concentracions de 2006 i 2007, Òmnium amb la del 2010 o l'ANC vol fer amb el 10 d'abril. Crear una capelleta més i anar fent la viu viu amb comunicats i reunions se 25 persones amb 20 dirigents. Aquest cop, però, la cosa no és així. I en som molts i com va dir el doctor Broggi..."la llavor està llaurada". I quan calgui es tornarà a demostrar al carrer. /Font

dimecres, 13 de juliol del 2011

Video de la manifestació del #9juliol

diumenge, 10 de juliol del 2011

Opinions sobre el #9Juliol : 'El moviment social ens durà a la llibertat'


Ahir, 40.000 catalans varen omplir els carrers de la nostra capital i els balls de números entre l'organització i guàrdia urbana, donen punts de vista ben diferenciats. Fa un any, més d'un milió i mig de persones eren pels carrers amb estelades, - roges i blaves - senyeres i pancartes amb un bram únic: Independència. Ahir, també va ser-ho!.

El 3/24, va tardar-hi mes d'una hora a emetre'n les primeres imatges amb l'aparició breu, de la presidenta d'Ara o Mai. Avui, els principals rotatius que venien fa un any plens d'imatges, entrevistes i anàlisi, es limiten a 4 pàgines mal pagades. Es lògic, que si els grups polítics majoritaris o les institucions històriques no hi formin part. Solament ens queda el moviment social. Aquell moviment social que ens durà a la llibertat, per molt que intentin deixar-ho a nivells de crepuscles minoritaris. Inclosos tots aquells que fa un any van enlairar-los al zenit del catalanisme modern. 

Opinions sobre el #9juliol : 'Si ho haviem de fer, ho hem fet molt bé'


Ahir es va fer la manifestació en favor de la independència del nostre país (o del nostre poble, com es prefereixi dir) i malgrat tots els inconvenients que s'han posat, per part de moltes persones i institucions, per evitar la manifestació, o per portar-la directament al fracàs, les conclusions que es poden treure de la manifestació d'ahir, és que aquesta va ser tot un èxit. Reconec que jo mateix no era molt partidari d'aquesta manifestació, ja que pensava que no era oportuna i que ens sortiria el 'tret per la culata'. Per sort, em vaig equivocar.

Segons l'organització, algú diu que varem ser 40.000 persones, i segons les autoritats, parlen de 13.000 persones. Bé, és segur que ni 40.000 ni només 13.000, però si són 13.000 (que segur que eren més - ja que les autoritats tant de la ciutat, com del país, com de l'estat - volen minimitzar tant com puguin la manifestació) és molta gent. Però sobretot, cal tenir en compte la qualitat dels assistents a la manifestació, que van anar-hi sense seguir les directrius dels partits polítics que volen continuar al govern (PSOE-PSC) o dels polítics que volen governar i ja governen (CyU).  A més d'altres organitzacions que segur que han rebut pressions en forma de subvencions retallades si donaven suport a l'esdeveniment (no tinc cap prova d'això, però com soc molt mal pensat, doncs. . . . )També he trobat a faltar el suport explicit de grans independentistes que han ignorat totalment aquesta manifestació, sense fer-ne difusió des de les seves plataformes mediàtiques i des dels seus perfil facebookeros, twiteros o blogueros auto-propagandistics.

Entre aquestes més de 13.000 persones, no hi eren gaires convergents, que un cop més, han demostrat que són independentistes només quan són a la oposició, i que quan són al govern, el que volen és sobretot, que nacionalment les coses no canviïn. Si us plau, no us torneu a creure mai més a la coalició CyU que és descaradament col·laboracionista i dependentista, i no us deixeu enganyar per quatre estelades que ens puguin ensenyar en els seus mitings, o en les paraules dels seus dirigents, que quan parlen d'independència, tenen la mateixa credibilitat que quan el seu amic Aznar, deia que parlava català en la intimitat.

Sobre el PSC, no cal dir res. Sempre és retraten sols i estant en una crisi identitaria (mai millor dit) que els ha deixat en evidència, un cop més. Altres partits i organitzacions que s'han trobat a faltar, desprès és pregunten perquè baixa constantment el seu suport popular, ahir, sense anar més lluny, tenien l'oportunitat de recuperar credibilitat. I una vegada més van deixar passar l'oportunitat de recuperar terreny perdut, i el que van aconseguir és, de ben segur, perdre un altre grapat de vots.

Desprès de l'èxit d'ahir, queda clar que només en cal mirar el futur amb entusiasme i amb optimisme. Salutacions i independència. /Font

9J: 'La llavor de la independència està sembrada'

Un any després de la manifestació multitudinària en contra de la sentència de l'Estatut, Barcelona aquest dissabte va tornar a viure una jornada reivindicativa amb més de 35.000 persones segons l'organització, reclamant la independència de Catalunya. L'única personalitat que ha repetit de les que l'any passat va encapçalar la manifestació, ha estat l'expresident del Parlament, Heribert Barrera. Conjuntament amb els doctors Moises Broggi i Oriol Domènech han fet arribar un missatge als milers de persones que omplien el Passeig de Lluís Companys, improvisat final de la caminada: 'La llavor de la independència està sembrada'.

Més d'un centenar d'entitats i partits ha pres part aquest dissabte en la celebració del primer aniversari de la multitudinària mobilització que el 10 de juliol de 2010. La principal reclamació dels assistents ha estat que en un any la situació política ha canviat ben poc a Catalunya. 'Se'ns menysprea la cultura, no podem gestionar els nostres diners, que són el fruit del nostre treball i de la nostra consciència de societat constructiva, se'ns nega el dret a decidir...', destacava el manifest que ha llegit l'actor Jaume Comas. Un manifest que acabava recordant una frase recorrent del doctor Broggi: 'Per Catalunya, no pareu'.

Precisament Broggi, acompanyat d'Heribert Barrera i Oriol Domènech han estat els darrers a dirigir-se a la ciutadania. El metge i pacifista ha demanat una transició pacífica cap a un estat català perquè les relacions entre Catalunya i Espanya 'siguin entre iguals'. De la seva banda, el també Metge, Oriol Domènech ha cridat 'prou a la catalanofòbia i al genocidi de la llengua i la cultura catalanes'. L'expresident del Parlament, Heribert Barrera, també s'ha mostrat contundent i, després de recordar que 'no s'han aconseguit els objectius que es reivindicaven el 10 de juliol de l'any passat', aquest 9-J 'li omple el cor d'esperança. Broggi, de 103 anys, Barrera, de 94 i Domenech de 88 esperen poder veure algun dia 'el seu país lliure'.

La manifestació ha finalitzat el seu recorregut al final del Passeig Lluís Companys, on un camió de l'organització ha fet d'escenari improvisat davant la negativa de l'Ajuntament a autoritzar el muntatge d'una tarima per fer els parlaments i l'actuació del grup Brams. L'organització ha hagut d'ajudar Broggi, Barrera i Domènech a pujar al vehicle amb l'ajuda del muntacàrregues del camió. Un fet que ha indignat els manifestants. En aquest sentit, la portaveu de la plataforma 'Ara o Mai', Carmé Teixidor ha lamentat la 'manca de suport' i ha denunciat el 'boicot' a l'acte per part de les administracions. Tot i això, s'ha mostrat 'molt satisfeta' pel seguiment de l'esdeveniment. /Font

Comunicat plataforma 9J sobre el #9juliol

Després del que hem viscut tots plegats aquesta tarda des de la Plataforma 9J volem comunicar que:

Considerem un èxit la manifestació d'avui. Anem més enllà de les xifres i sabem el que hem viscut:
La primera manifestació clarament independentista organitzada des de la societat civil.

No hem tingut suport de cap tipus de les institucions, no hem tingut subvencions de cap tipus (farem públics els pressupostos), i l'ajuntament de Barcelona ens ha posat totes les traves possibles a l'hora de concedir els permisos, i a hores d'ara encara estem esperant resposta.
I, malgrat tot això, hem aconseguit reunir a Barcelona desenes de milers de persones que tenien clar el que volien, i no era decidir. La gent que hem sortit avui ja hem decidit: volem la independència i a més la volem sense esperes, perquè som molt conscients que seguiran els atacs de l'estat espanyol, i dels que ja es conformen amb l'autonomia dins dels nostre país

Volem fer especial esment de la situació que han hagut de viure els Drs. Broggi, Barrera i Domènec, persones que en qualsevol país serien tractats de forma rellevant com a referents de la societat, i que han hagut de ser enfilats a un camió amb un muntacàrregues, perquè l'ajuntament, que algun dia ha de ser la capital del nostre país, no ens ha permès instal.lar una tarima. Cal recordar que ells han lluitat per Catalunya fins a límits que, per sort, nosaltres no haurem de patir, i que molts dels que parlem d'independència no seríem capaços d'aguantar.

Aquests lluitadors, avui, quan tenen més de 90 anys han baixat fins al Passeig Lluís Companys, per fer una crida a la mobilització continua i la unitat. Avui ens han ensenyat que no hi ha límit per l'esperança i avui, ho han hagut de fer des d'un camió.

Agraïm a les persones, les entitats i als partits la capacitat d'unitat demostrada en aquest acte.

Aquesta manifestació no interessava a cap dels que tenen poder i feia por a uns quants independentistes, que no ens han donat suport i a més, ho han fet explícitament.
Perquè ningú no sap encara com aconseguirem la llibertat, creiem que cal que tots donem suport a totes aquelles iniciatives, que sorgeixin des de la societat civil, i que es facin per la independència.
I aquí si que estem segurs de saber quin és el camí, estem segurs que cal una lluita unitària.

I així ho seguirem fent des de la societat civil catalana no subvencionada, que ha treballat a la Plataforma 9J.

Per últim, destacar que no hi han hagut cap tipus d'incident, que tots hem mostrat un comportament a l'alçada del nostre poble i que ens sentim molt orgullosos de pertànyer a aquest país.

Gràcies a tots

Plataforma 9J

dissabte, 9 de juliol del 2011

Vilaweb: 30.000 manifestants demanen la independència al centre de Barcelona

La manifestació convocada en motiu del primer aniversari del 10-J perdiverses entitats i partits ha recorregut els carrers del centre de Barcelona amb cants a favor de la independència. Darrera d'una pancarta amb el lema 'Pel nostre futur: Independència' s'hi han aplegat milers de manifestants que volien demostrar la seva crítica al poc avenç en l'autodeterminació un any després de la massiva manifestació que va respondre la sentència del Tribunal Constitucional contra l'estatut de Catalunya. Òmnium Cultural, que va organitzar aquella manifestació, ha decidit no participar en aquesta convocatòria.

Els organitzadors xifren en trenta mil els assitents a la marxa d'avui, mentre que la guàrdia urbana encara no ha facilitat els seus càlculs. Entre les cares més conegudes dels manifestants hi havia el candidat a presidir Esquerra, batlle de Sant Vicenç dels Horts i eurodiputat, Oriol Junqueras, així com Jordi Portabella i Joan Tardà. De Solidaritat per la Independència hi havia el secretari general, Uriel Bertran, i Toni Strubell. També s'hi han sumat alguns representants de Reagrupament Independentista i de la Candidatura d'Unitat Popular.

La voluntat dels organitzadors no era competir amb la d'ara fa un any, conscients que no aconseguirien reunir tanta gent, però demanaven sumar-s'hi a tots aquells que tinguin l'objectiu de la independència. Carme Teixidó, una de les organitzadores, va explicar a VilaWeb que durant aquest any s'ha fet una passa endavant perquè ja es parla obertament d'independència i es permet fer consultes no vinculants, però considera que 'ara cal avançar i aconseguir resultats de debò, sense titubejar'. 'Les entitats que hem muntat aquesta manifestació volem seguir en contacte amb l'objectiu de mantenir-nos alerta. Volem donar exemple als polítics anant tots junts i aglutinant esforços a nivell social', va explicar.

Pels volts de gener, en ple procés de consultes sobre la independència, unes quantes entitats i persones van plantejar-se convocar una manifestació amb un missatge clarament independentista. L'associació Ara o mai va ser la primera a engrescar-se i organitzar-la, i altres, com ara Tarragona Decideix, Noubarris Decideix, Llinars Decideix i Catalunya Acció, s'hi van apuntar de seguida.

Teixidó va voler destacar el caràcter popular de la manifestació, que s'ha finançat amb els diners d'una vintena de persones, sense subvencions ni publicitat. Així, també va voler deixar clara la diferència entre aquesta convocatòria i la de fa tot just un any, en què la capçalera institucional va decidir-se amb polèmica. 'La gran diferència és que a la primera fila d'aquesta manifestació s'hi posarà qui vulgui', va dir. /Font

Ara.cat: El 9-J demana la independència i la fi de l'espoli "ignominiós" d'Espanya

Milers de manifestants han recorregut el centre de Barcelona amb senyeres i estelades, sota el lema de la capçalera és "Pel nostre futur, independència". Heribert Barrera, Moisè Broggi i Oriol Domènech participen en els parlaments

Una manifestació de milers de persones, unes 30.000 segons els organitzadors, ha reclamat la independència en la marxa pel centre de Barcelona convocada per la plataforma del 9-J, un any després d'aquell multitudinari 10-J que va col·lapsar la ciutat poc després de la sentència del TC que retallava l'Estatut. 

El lema de la mobilització era "Pel nostre futur, independència", i els manifestants portaven senyeres i estelades, inclosa una de gegant que sostenen entre diversos participants en la protesta. I els crits reclamant la independència de Catalunya han estat la reivindicació clara i única de la mobilització, que s'ha acabat amb els parlaments d'Heribert Barrera, Moisès Broggi i Oriol Domènec, els independentistes més veterans que participen en la majoria de mobilitzacions i propostes que vagin en aquesta direcció. Tots tres han reclamat la fi de l'"espoli ignominiós" a què Espanya sotmet Catalunya.

Alguns polítics en actiu de l'òrbita independentista també han participat en la manifestació, però amb un paper discret, a la parta de la cua de la marxa. Hi havia diversos dirigents d'ERC: el diputat al Congrés Joan Tardà, Jordi Portabella, el portaveu adjunt al Parlament, Oriol Amorós, i el candidat a presidir el partit i eurodiputat Oriol Junqueras, entre d'altres. També hi era el seu rival en les eleccions internes per la presidència del partit, l'exsenador proper a Carod-Rovira Carles Bonet. I Uriel Bertran, exmilitant d'ERC i ara diputat de Solidaritat Catalana per la Independència.

La marxa s'ha fet amb un final que no era el previst, ja que l'organització ha hagut de suspendre el concert de Brams amb què volia tancar la marxa perquè l'Ajuntament no ha autoritzat la instal·lació de l'escenari en cap dels emplaçaments sol·licitats, un dels quals era la ronda Sant Pere, al costat del monument a Rafael Casanova, on la Guàrdia Urbana ha considerat que era inconvenient perquè hauria provocat problemes de trànsit. /Font

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More

 
Powered by Blogger